Pujada a Sant Jeroni

Abans dels àpats de Nadal pujadeta a Sant Jeroni (Montserrat) per cremar quatre greixos. Tot i que la visibilitat no era gaire bona (núvols i boirines) es veia tot el Pirineu nevat, des del Canigó fins a l'Aneto.
Mireu-ne algunes fotos al següent enllaç:

Montserrat

Can Dimoni

Conec les basses de can dimoni des de fa molts anys. Devien ser a finals dels vuitanta quan, amb el meu germà Jaume ho vam "descobrir". Hi anàvem en bicicleta des de casa, que és força a prop (no pas a més de 20 minuts amb la bici). En aquella època feia prop d'una dècada que les basses existien, produïdes per les extraccions d'àrids salvatges que es van fer als anys 70, i no eren gaire més que uns grans clots plens de runa i deixalles, amb cap presència aparent de vida animal ni vegetal. Recordo que a l'altre costat de la via de l'aeroport, just per sota del camí de cal Rovira, n'hi havia uns quants més, però que es van tapar anys més tard. Aquests terrenys actualment els fa servir l'empresa Burés, però mai han pogut ser utilitzats altre cop per a l'agricultura.
Les Basses actualment són un espai protegit d'alta importància per la presència molt nombrosa d'ocells. Des de la regidoria de Medi Ambient de Sant Boi també s'ha fet treballs de conservació i redreçament de l'entorn: us recomano que hi aneu si no ho coneixeu, us sorprendrà!.
A la foto podeu veure un racó de la bassa principal: la bassa de la França.

Abellerols al Llobregat

El riu Llobregat viu des de fa moltes dècades abandonat a la seva sort. Des de ja fa anys ens parlen de la recuperació ambiental que viurà la llera del riu, especialment a la zona de la vall baixa i del delta. Poques millores n'hem vist. Fins i tot aquests últims mesos, després de les obres del TAV, hi han tornat les màquines pesades per a fer-hi passar un gasoducte i la conducció de les salmorres. Fa un parell d'anys es va fer una gran plantada de centenars d'àlbers a la riba esquerra, des de Molins fins a Sant Feliu, plantats en línia i cada 2m més o menys. A dia d'avui en queden poques desenes de vius. Una vergonya, i després ens diran que les empreses constructores ja els substituiran: senyors no es tracta d'això. Bé, perquè no tot siguin males notícies, en un tram proper a Sant Joan Despí s'està fent una recuperació ambiental, amb plantades d'arbres i un parell de zones de nius d'abellerols: mireu la foto.

Fotos de fibles

Dues imatges de fibles preses a prop de Cal Sans. La primera està feta a la regadora nº5, que porta aigua del canal. La segona és una petita regadora que servia per a dur aigua de la principal cap a uns camps més allunyats. L'aigua es captava de la fibla de la primera foto.

Invasió

La invasió és imparable. En aquesta foto, al fons, es pot veure el monstre del nou barri de marina que s'està fent a Viladecans. Una desena de colomars d'una dotzena de plantes cada un, on fa pocs anys hi havia horta i arbrers fruiters. A veure què en faran, en plena crisi immobiliària de tants pisos. Recordo passar per aquella zona ja fa uns anys, per l'antiga carretera del Prat, aquells estius que per evitar les cues de l'autovia fèiem tota mena de voltes per arribar a la platja (l'autopista encara no existia). En el barri que aleshores finalitzava el poble per la seva banda sud hi vivien molts marroquins, la primera tongada dels molts milers que han vingut al nostre país. Els pagesos anaven a primera hora a buscar-ne, evidentment tot sense papers i pagant ben poca cosa.

el Matarranya

El primer cap de setmana de maig vam anar tota la colla al Matarranya (la Franja). Aquesta zona del país és una de les que més m'agraden: verda, verge, amb molts llocs per veure i visitar i a més, molt catalana. Bé, el català hi és la llengua pràcticament absoluta pel que fa a la parla, tot i que a nivell oficial es fa gairebé tot en castellà. Pobles dignes de veure són la Freixneda i Vall-de-roures, però n'hi ha uns quants més d'interessants. També és un excel·lent lloc per a fer caminades i rutes pels Ports, anant fins a Beseit, i si a més és l'estiu, fer-te un bon bany a una de les nombroses "piscines" naturals que es fan al riu Matarranya. Us hi enllaço algunes fotos:
http://picasaweb.google.com/margenet/Matarranya

La Fibla

1 f. [AGA] [AQ] [LC] Obertura que es fa a una sèquia, a una presa, etc., per treure’n aigua.

Anar a obrir i tancar la fibla era una de les tasques que ens encomanaven quan érem petits. A Marina es regava, i es rega, a manta. Ja sigui en un camp amb socs (solcs) o bé en pastilles (socs en camps per exemple de tomaqueres i pastilles –no recordo si en dèiem així- en camps d’enciams sembrats), l’ús de l’aigua era generós, quan n’hi havia. Regar a l’estiu era missió impossible, justament quan el cultiu de l’horta estava en la màxima producció. Era habitual regar de matinada, aprofitant que ningú de més amunt regava. Però moltes vegades havíem de fer petites trampes, com ara embussar les altres regadores perquè baixés aigua per la nostra.
La fibla principal la teníem justament fora de la finca, justament on ara uns metres sota terra hi passa el Tav. Hi teníem el tap i una fusta per tal de tallar el curs de l’aigua que baixava per la regadora i fer-la anar cap a la sortida. Com en el caveguet, pendent queda posar-hi una foto.

Fent de turista a Bcn

El cap de setmana passat vam aprofitar per fer una visita a un lloc d'aquells que si fossin a l'altra punta de món somiaríem en anar-hi. Centenars de vegades passant-hi pel davant i no hi havia entrat mai: La Pedrera. Feien una jornada de portes obertes (divendres i dissabte) i ens estalviàrem els diners de l'entrada (8€ per persona). La visita va incloure una petita xerrada sobre l'edifici, el seu temps i què hi havia abans en aquell espai, el pis mostra i el terrat. D'aquest últim us hi poso una foto (amb la lluna del divendres 18). Deures a fer ara: veure per dins la casa Batlló, tornar a la Sagrada Família, anar a molts museus tipus Miró, Picasso... i jo que he anat un parell de vegades al Met de NY!

Ben sec

Aquesta foto és d'una riera (Bonet) afluent del Llobregat. Tot i les darreres pluges, va ben plena... de vent!. Baixa de Collserola per Molins, entre Castellciuró i Sant Pere Romaní. Malgrat això, déu-n'hi-do la vegetació que hi creix al seu voltant, fent de vegades difícil passar pel camí que aprofita el seu curs.

El punt de la foto marca la separació dels camins que duen al Castellciuró i a l'ermita de Sant Pere Romaní.

Caveguet

Tal i com anuncia el títol d'aquest bloc, el caveguet és un tipus d'aixada que, d'entre altres llocs, s'usa al delta del Llobregat. No és ben bé un càvec petit, però s'hi assembla. A casa, a Marina, en teníem un, que sobretot el feiem servir per anar a escatar el tros d'hort, que era de consum propi. A veure si aconsegueixo una foto i la penjo al bloc... De tant en tant hi aniré posant paraules usades al delta per la gent del fang, paraules que el ciment preponderant s'està engolint.