La Fibla

1 f. [AGA] [AQ] [LC] Obertura que es fa a una sèquia, a una presa, etc., per treure’n aigua.

Anar a obrir i tancar la fibla era una de les tasques que ens encomanaven quan érem petits. A Marina es regava, i es rega, a manta. Ja sigui en un camp amb socs (solcs) o bé en pastilles (socs en camps per exemple de tomaqueres i pastilles –no recordo si en dèiem així- en camps d’enciams sembrats), l’ús de l’aigua era generós, quan n’hi havia. Regar a l’estiu era missió impossible, justament quan el cultiu de l’horta estava en la màxima producció. Era habitual regar de matinada, aprofitant que ningú de més amunt regava. Però moltes vegades havíem de fer petites trampes, com ara embussar les altres regadores perquè baixés aigua per la nostra.
La fibla principal la teníem justament fora de la finca, justament on ara uns metres sota terra hi passa el Tav. Hi teníem el tap i una fusta per tal de tallar el curs de l’aigua que baixava per la regadora i fer-la anar cap a la sortida. Com en el caveguet, pendent queda posar-hi una foto.

Fent de turista a Bcn

El cap de setmana passat vam aprofitar per fer una visita a un lloc d'aquells que si fossin a l'altra punta de món somiaríem en anar-hi. Centenars de vegades passant-hi pel davant i no hi havia entrat mai: La Pedrera. Feien una jornada de portes obertes (divendres i dissabte) i ens estalviàrem els diners de l'entrada (8€ per persona). La visita va incloure una petita xerrada sobre l'edifici, el seu temps i què hi havia abans en aquell espai, el pis mostra i el terrat. D'aquest últim us hi poso una foto (amb la lluna del divendres 18). Deures a fer ara: veure per dins la casa Batlló, tornar a la Sagrada Família, anar a molts museus tipus Miró, Picasso... i jo que he anat un parell de vegades al Met de NY!

Ben sec

Aquesta foto és d'una riera (Bonet) afluent del Llobregat. Tot i les darreres pluges, va ben plena... de vent!. Baixa de Collserola per Molins, entre Castellciuró i Sant Pere Romaní. Malgrat això, déu-n'hi-do la vegetació que hi creix al seu voltant, fent de vegades difícil passar pel camí que aprofita el seu curs.

El punt de la foto marca la separació dels camins que duen al Castellciuró i a l'ermita de Sant Pere Romaní.

Caveguet

Tal i com anuncia el títol d'aquest bloc, el caveguet és un tipus d'aixada que, d'entre altres llocs, s'usa al delta del Llobregat. No és ben bé un càvec petit, però s'hi assembla. A casa, a Marina, en teníem un, que sobretot el feiem servir per anar a escatar el tros d'hort, que era de consum propi. A veure si aconsegueixo una foto i la penjo al bloc... De tant en tant hi aniré posant paraules usades al delta per la gent del fang, paraules que el ciment preponderant s'està engolint.