Cal Sans

Ahir vigília de Reis vaig anar a fer unes quantes fotos a Cal Sans. Aprofitant que era dia laborable i jo tenia festa trobaria oberta la casa. M'hi vaig trobar l'Antoni Estruch, l'amo de Blecamp, l'empresa que gestiona la vintena de mujades de la finca. També hi era en Sala, de la masia del costat que actualment treballa amb ells. Mireu les fotos que us adjunto, la barreja entre el passat i el futur, entre el vell i el modern és constant.

Nota: La mujada és una mesura agrària d'orígen romà i equival a la terra que podien llaurar un parell de bous en un dia. El seu valor és de 0,5ha. Actualment només s'usa restringida en l'agricultura al Baix Llobregat, Maresme i Vallès.

Cal Sans (Gener 09)

Pujada a Sant Jeroni

Abans dels àpats de Nadal pujadeta a Sant Jeroni (Montserrat) per cremar quatre greixos. Tot i que la visibilitat no era gaire bona (núvols i boirines) es veia tot el Pirineu nevat, des del Canigó fins a l'Aneto.
Mireu-ne algunes fotos al següent enllaç:

Montserrat

Can Dimoni

Conec les basses de can dimoni des de fa molts anys. Devien ser a finals dels vuitanta quan, amb el meu germà Jaume ho vam "descobrir". Hi anàvem en bicicleta des de casa, que és força a prop (no pas a més de 20 minuts amb la bici). En aquella època feia prop d'una dècada que les basses existien, produïdes per les extraccions d'àrids salvatges que es van fer als anys 70, i no eren gaire més que uns grans clots plens de runa i deixalles, amb cap presència aparent de vida animal ni vegetal. Recordo que a l'altre costat de la via de l'aeroport, just per sota del camí de cal Rovira, n'hi havia uns quants més, però que es van tapar anys més tard. Aquests terrenys actualment els fa servir l'empresa Burés, però mai han pogut ser utilitzats altre cop per a l'agricultura.
Les Basses actualment són un espai protegit d'alta importància per la presència molt nombrosa d'ocells. Des de la regidoria de Medi Ambient de Sant Boi també s'ha fet treballs de conservació i redreçament de l'entorn: us recomano que hi aneu si no ho coneixeu, us sorprendrà!.
A la foto podeu veure un racó de la bassa principal: la bassa de la França.

Abellerols al Llobregat

El riu Llobregat viu des de fa moltes dècades abandonat a la seva sort. Des de ja fa anys ens parlen de la recuperació ambiental que viurà la llera del riu, especialment a la zona de la vall baixa i del delta. Poques millores n'hem vist. Fins i tot aquests últims mesos, després de les obres del TAV, hi han tornat les màquines pesades per a fer-hi passar un gasoducte i la conducció de les salmorres. Fa un parell d'anys es va fer una gran plantada de centenars d'àlbers a la riba esquerra, des de Molins fins a Sant Feliu, plantats en línia i cada 2m més o menys. A dia d'avui en queden poques desenes de vius. Una vergonya, i després ens diran que les empreses constructores ja els substituiran: senyors no es tracta d'això. Bé, perquè no tot siguin males notícies, en un tram proper a Sant Joan Despí s'està fent una recuperació ambiental, amb plantades d'arbres i un parell de zones de nius d'abellerols: mireu la foto.

Fotos de fibles

Dues imatges de fibles preses a prop de Cal Sans. La primera està feta a la regadora nº5, que porta aigua del canal. La segona és una petita regadora que servia per a dur aigua de la principal cap a uns camps més allunyats. L'aigua es captava de la fibla de la primera foto.

Invasió

La invasió és imparable. En aquesta foto, al fons, es pot veure el monstre del nou barri de marina que s'està fent a Viladecans. Una desena de colomars d'una dotzena de plantes cada un, on fa pocs anys hi havia horta i arbrers fruiters. A veure què en faran, en plena crisi immobiliària de tants pisos. Recordo passar per aquella zona ja fa uns anys, per l'antiga carretera del Prat, aquells estius que per evitar les cues de l'autovia fèiem tota mena de voltes per arribar a la platja (l'autopista encara no existia). En el barri que aleshores finalitzava el poble per la seva banda sud hi vivien molts marroquins, la primera tongada dels molts milers que han vingut al nostre país. Els pagesos anaven a primera hora a buscar-ne, evidentment tot sense papers i pagant ben poca cosa.

el Matarranya

El primer cap de setmana de maig vam anar tota la colla al Matarranya (la Franja). Aquesta zona del país és una de les que més m'agraden: verda, verge, amb molts llocs per veure i visitar i a més, molt catalana. Bé, el català hi és la llengua pràcticament absoluta pel que fa a la parla, tot i que a nivell oficial es fa gairebé tot en castellà. Pobles dignes de veure són la Freixneda i Vall-de-roures, però n'hi ha uns quants més d'interessants. També és un excel·lent lloc per a fer caminades i rutes pels Ports, anant fins a Beseit, i si a més és l'estiu, fer-te un bon bany a una de les nombroses "piscines" naturals que es fan al riu Matarranya. Us hi enllaço algunes fotos:
http://picasaweb.google.com/margenet/Matarranya