La Fibla

1 f. [AGA] [AQ] [LC] Obertura que es fa a una sèquia, a una presa, etc., per treure’n aigua.

Anar a obrir i tancar la fibla era una de les tasques que ens encomanaven quan érem petits. A Marina es regava, i es rega, a manta. Ja sigui en un camp amb socs (solcs) o bé en pastilles (socs en camps per exemple de tomaqueres i pastilles –no recordo si en dèiem així- en camps d’enciams sembrats), l’ús de l’aigua era generós, quan n’hi havia. Regar a l’estiu era missió impossible, justament quan el cultiu de l’horta estava en la màxima producció. Era habitual regar de matinada, aprofitant que ningú de més amunt regava. Però moltes vegades havíem de fer petites trampes, com ara embussar les altres regadores perquè baixés aigua per la nostra.
La fibla principal la teníem justament fora de la finca, justament on ara uns metres sota terra hi passa el Tav. Hi teníem el tap i una fusta per tal de tallar el curs de l’aigua que baixava per la regadora i fer-la anar cap a la sortida. Com en el caveguet, pendent queda posar-hi una foto.